Vés al contingut

parkour

De Viccionari

Català

[modifica]

parkour m. (plural parkours)

  1. (esports) Pràctica esportiva consistent a desplaçar-se, especialment en un espai urbà, d'una banda a una altra superant obstacles, com ara tanques o murs, amb tanta fluïdesa i eficiència com fos possible i amb el propi cos, sense l'ajut de cap instrument i fent ús de l'agilitat i la força física.
    «Laura Gamell, gimnasta del club en artística femenina i que encara segueix en actiu, s’ha introduït en el món del parkour els darrers mesos, i ha pres part per primer cop en una competició d’aquesta modalitat.» (Redacció de Món Terrassa, Els terrassencs Laura Gamell i Marcel Camp brillen a les Parkour Spain Series, Món Terrassa, set. 2021)
    «El 2017 vam veure l'Atlas saltant de la plataforma en plataforma, corrent, fent un salt mortal a l'aire i després caient de forma clavada i estable com un gimnasta professional... En un dels vídeos recents (octubre del 2018) que han tingut més èxit, l'Atlas va sorprendre el món saltant obstacles i fent parkour (Jordi Basté, No pot ser!, Penguin Random House Grupo Editorial España, oct. 2019, →ISBN)
    «Jo sempre dic que un cotxe no és perillós, sinó la persona que el condueix. Doncs el mateix penso del parkour: no és perillós, sinó la gent que el practica. Si ets una persona que et llances a tot, no tens una base d’entrenament i mai treballes per aconseguir estabilitat física, òbviament et fiques en perill.» (Alba Díaz, El parkour com a estil de vida: «Saltar d'un cinquè pis a un tercer ha estat el més perillós que he fet mai», Regió7, nov. 2021)

Traduccions

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: par·kour (2)

Vegeu també

[modifica]