Vés al contingut

parkour

De Viccionari

Català[modifica]

Nom[modifica]

parkour m. ‎(plural parkours)

  1. (esports) Pràctica esportiva consistent a desplaçar-se, especialment en un espai urbà, d'una banda a una altra superant obstacles, com ara tanques o murs, amb tanta fluïdesa i eficiència com fos possible i amb el propi cos, sense l'ajut de cap instrument i fent ús de l'agilitat i la força física.
    «Laura Gamell, gimnasta del club en artística femenina i que encara segueix en actiu, s’ha introduït en el món del parkour els darrers mesos, i ha pres part per primer cop en una competició d’aquesta modalitat.» (Redacció de Món Terrassa, Els terrassencs Laura Gamell i Marcel Camp brillen a les Parkour Spain Series, Món Terrassa, set. 2021)
    «El 2017 vam veure l'Atlas saltant de la plataforma en plataforma, corrent, fent un salt mortal a l'aire i després caient de forma clavada i estable com un gimnasta professional... En un dels vídeos recents (octubre del 2018) que han tingut més èxit, l'Atlas va sorprendre el món saltant obstacles i fent parkour (Jordi Basté, No pot ser!, Penguin Random House Grupo Editorial España, oct. 2019, ISBN 9788417909130)
    «Jo sempre dic que un cotxe no és perillós, sinó la persona que el condueix. Doncs el mateix penso del parkour: no és perillós, sinó la gent que el practica. Si ets una persona que et llances a tot, no tens una base d’entrenament i mai treballes per aconseguir estabilitat física, òbviament et fiques en perill.» (Alba Díaz, El parkour com a estil de vida: «Saltar d'un cinquè pis a un tercer ha estat el més perillós que he fet mai», Regió7, nov. 2021)

Traduccions[modifica]

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: par·kour (2)

Vegeu també[modifica]