pardal

Català

Passer domesticus

• Pronúncia: oriental /pərˈðaɫ/, occidental /paɾˈðaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del grec antic παρδαλος ‎(párdalos, «ocell gris») a través d'un llatí vulgar *pardalus.
• Anagrama: padral

Nom

par·dal m. ‎(plural pardals)

1. (especialment a Catalunya) Petit ocell (normalment té menys de 16 cm de llarg) que abunda en les ciutats i altres zones poblades per l'home. Es caracteritza pels saltets que fa en desplaçar-se pel terra, pel seu plomatge blanquinós al pit (llevat d'una taca fosca en els mascles) i grisós o marronós per les ales i l'esquena (Passer domesticus).
2. (valencià, eivissenc, alguerès) Ocell.
3. (col·loquial) penis
4. (mallorquí, vulgarisme) Home astut i egoista.

Sinònims

• (Passer domesticus) gorrió teulader (balear), teuladí (valencià), teulat (valencià, eivissenc).

Traduccions

Passer domesticus)

• Alemany: Spatz ^(de) m., Sperling ^(de) m.
• Anglès: sparrow ^(en)
• Armeni: ճնճղուկ ^(hy)
• Belarús: верабе́й ^(be) m. ‎(verabei)
• Birmà: စာ ^(my)
• Castellà: gorrión ^(es) m., pardal ^(es) m.
• Coreà: 참새  ^(ko)
• Danès: spurv ^(da) c.
• Eslovac: vrabec ^(sk) m.
• Esperanto: dompasero ^(eo)
• Feroès: spurvur ^(fo) m.
• Finès: varpunen ^(fi)
• Francès: moineau ^(fr) m.
• Gallec: pardal ^(gl) m.
• Georgià: ბეღურა ^(ka)
• Grec: σπουργίτι ^(el) n.
• Grec antic: στρουθός  ^(grc) m.
• Hebreu: דְּרוֹר‎ ^(he) m.
• Hongarès: veréb ^(hu)
• Islandès: spörfugl  ^(is) m.

• Italià: passero ^(it) m.
• Japonès: 雀 ^(ja)
• Khmer: ចាប ^(km)
• Llatí: passer ^(la) m.
• Macedoni: врабец ^(mk) m.
• Neerlandès: mus ^(nl) m. f.
• Noruec: spurv ^(no) m.
• Occità: passerat ^(oc) m., passeron ^(oc) m.
• Polonès: wróbel ^(pl) m.
• Portuguès: pardal ^(pt) m.
• Romanès: vrabie ^(ro) f.
• Rus: воробе́й ^(ru) m. ‎(vorobei)
• Suahili: shomoro ^(sw)
• Suec: sparv ^(sv) c.
• Sànscrit: चटक ^(sa) m.
• Tai: กระจอก ^(th)
• Txec: vrabec ^(cs) m.
• Ucraïnès: горобе́ць ^(uk) m. ‎(horobets)
• Xinès: 麻雀 ^(zh)

Vegeu també

• Pardal a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.