paraulege

Català

Verb

paraulege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de paraulejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb paraulejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb paraulejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb paraulejar

Variants

• [1] paraulejo, paraulegi, parauleig
• [2] paraulegi
• [3] paraulegi
• [4] paraulegi

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rau·le·ge (4)
• Anagrames: aplegareu, aplegàreu