panarrege

Català

Verb

panarrege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de panarrejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb panarrejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb panarrejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb panarrejar

Variants

• [1] panarrejo, panarregi, panarreig
• [2] panarregi
• [3] panarregi
• [4] panarregi

Miscel·lània

• Síl·labes: pan·ar·re·ge (4)