paladege

Català

Verb

paladege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de paladejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb paladejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb paladejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb paladejar

Variants

• [1] paladejo, paladegi, paladeig
• [2] paladegi
• [3] paladegi
• [4] paladegi