ostentàrem

Potser volíeu: ostentarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /us.tənˈta.ɾəm/
	balear /os.tənˈta.ɾəm/, /us.tənˈta.ɾəm/
Occidental:	/os.tenˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

ostentàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de ostentar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar

Variants

• [2] ostentéssim, ostentéssem, ostentàssim, ostentàssem