oronege

Català

Verb

oronege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de oronejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb oronejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb oronejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb oronejar

Variants

• [1] oronejo, oronegi, oroneig
• [2] oronegi
• [3] oronegi
• [4] oronegi