ornara

Potser volíeu: ornarà

Català

Verb

ornara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ornar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ornar.

Variants

• [1] ornessi, ornés, ornàs
• [2] ornessi, ornés, ornàs

Miscel·lània

• Síl·labes: or·na·ra (3)
• Anagrames: arrano, oraran, raonar