orientàreu

Potser volíeu: orientareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾi.ənˈta.ɾəw/
	balear /o.ɾi.ənˈta.ɾəw/, /u.ɾi.ənˈta.ɾəw/
Occidental:	/o.ɾi.enˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

orientàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de orientar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb orientar.

Variants

• [2] orienteguéssou, orientéssiu, orientésseu, orientàssiu, orientàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: retornàieu, roentaríeu