orfe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɔr.fə/, occidental /ˈɔɾ.fe/
• Etimologia: Del llatí orphanus, procedent del grec antic ὀρφανός ‎(orphanós).

Nom

orfe m. ‎(plural orfes o òrfens, femení òrfena)

1. Persona mancada de pare, mare o tots dos. Si no hi ha cap familiar, amic, o veí que la reclami i aquesta persona és menor d'edat, llavors és portada a un centre d'acollida o a un orfenat.

Compostos i expressions

• malaltia òrfena
• medicament orfe
• línia òrfena

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Waise ^(de) m. f.
• Anglès: orphan ^(en)
• Castellà: huérfano ^(es)

• Francès: orphelin ^(fr)
• Italià: orfano ^(it)
• Portuguès: órfão ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·fe (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB