Vés al contingut

opto

De Viccionari
Potser volíeu: optó

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

opto

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de optar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈop.to/
Americà: alt /ˈop.t(o)/, baix /ˈop.to/

Verb

[modifica]

opto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb optar

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈɔp.toː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *op-2 («escollir, suggerir»).

Verb

[modifica]

optō ‎(1a present?), optās ‎(2a present), optāre ‎(infinitiu), optāvī ‎(perfet), optātum ‎(supí)

  1. escollir, triar
    Pars optare locum tecto et concludere sulco.—(traducció:«Alguns trien un lloc per construir i el marquen amb un solc.»)
  2. desitjar
    Optare necem alicui—(traducció:«Desitjar la mort a algú.»)
  3. optar, jo opto

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.781