potó

Potser volíeu: poto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈto/
	balear /poˈto/, /puˈto/
	septentrional /puˈtu/
Occidental:	/poˈto/

• Rimes: -o
• Etimologia: De pota i el sufix -ó. [2] D’origen expressiu amb diminutiu afectiu, relacionat amb l’antic pot ‎(«llavi»).

Nom

potó m. ‎(plural potons)

1. (balear, occidental) peülla
2. (septentrional) petó

Miscel·lània

• Síl·labes: po·tó (2)
• Anagrames: opto, topo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB