Vés al contingut

ogre

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈɔ.ɣɾə/, occidental /ˈɔ.ɣɾe/
  • Etimologia: Del francès ogre, del llatí Orcus ‎(«Orc»), divinitat infernal de la mitologia romana, segle XIX.

ogre m. ‎(plural ogres, femení ogressa)

  1. Gegant dels contes populars que devora carn humana.
  2. Persona molt cruel.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·gre (2)
  • Anagrames: ergo (revers), Rogé

Vegeu també

[modifica]