ergo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ergo-


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɛr.ɡo/
  • Etimologia: Del llatí ergo.

Conjunció[modifica]

ergo

  1. (llatinisme) doncs, conseqüentment; utilitzat per concloure un sil·logisme.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: er·go (2)
  • Anagrames: ogre (revers), Rogé

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: GDLC


Anglès
[modifica]

  • Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
  • Etimologia: Del llatí ergo, segle XIV.

Conjunció[modifica]

ergo

  1. ergo

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: er·go (2)

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

ergo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de ergere