gegant

Català

• Pronúncia:

Oriental: centr. /ʒəˈɣan/, bal. /ʒəˈɣant/

Occidental: nord-occ. /d͡ʒeˈɣan/, val. /d͡ʒeˈɣant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí gigas, procedent del grec γιγαντος ‎(guigantos, «ésser mitològic de forma semblant a la humana però de mides molt més grans»).

Nom

ge·gant m. ‎(plural gegants, femení geganta)

1. Ésser d'estatura desmesurada.
2. Figures que van davant en la processó de corpus i que formen part dels espectacles de carrer que es fan pe les festes majors en molts municipis catalans.

Traduccions

    esser d'estatura desmesurada

Anglès: giant (en) Castellà: gigante (es)

Francès: géant (fr) Italià: gigante (it) m. f.

Adjectiu

ge·gant inv. ‎(plural gegants)

1. Que és molt gran, extraordinari, que excedeix a d'altres

   una carbassa gegant, estrella gegant, calamar gegant.

Traduccions

    Traduccions: gegant

Anglès: giant (en) Castellà: gigante (es)

Italià: gigantesco (it), gigante (it)

Referències

• Gegant a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot