gegant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ʒəˈɣan/, balear /ʒəˈɣant/

Occidental: nord-occidental /d͡ʒeˈɣan/, valencià /d͡ʒeˈɣant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí gigas, procedent del grec γιγαντος ‎(guigantos, «ésser mitològic de forma semblant a la humana però de mides molt més grans»).

Nom

ge·gant m. ‎(plural gegants, femení geganta)

1. Ésser d'estatura desmesurada.
2. Figures que van davant en la processó de corpus i que formen part dels espectacles de carrer que es fan pe les festes majors en molts municipis catalans.

Derivats

• agegantar

Traduccions

esser d'estatura desmesurada

• Anglès: giant ^(en)
• Castellà: gigante ^(es)
• Francès: géant ^(fr)

• Italià: gigante ^(it) m. f.
• Maltès: ġolf ^(mt) m.

Adjectiu

ge·gant inv. ‎(plural gegants)

1. Que és molt gran, extraordinari, que excedeix a d'altres

   una carbassa gegant, estrella gegant, calamar gegant.

Traduccions

Traduccions: gegant

• Anglès: giant ^(en)
• Castellà: gigante ^(es)

• Italià: gigantesco ^(it), gigante ^(it)
• Maltès: ġgant ^(mt)

Vegeu també

• Gegant a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot