gegant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ʒəˈɣan/, balear /ʒəˈʝant/, /ʒəˈɣan/

Occidental: nord-occidental /ʒeˈɣan/, valencià /d͡ʒeˈɣant/, /d͡ʒeˈɣan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí gigas, segle XIV, del grec antic γιγαντος ‎(gigantos, «ésser mitològic de forma semblant a la humana però de mides molt més grans»).

Nom

gegant m. ‎(plural gegants, femení geganta o gegantessa)

1. Ésser d'estatura desmesurada.
2. Figures que van davant en la processó de corpus i que formen part dels espectacles de carrer que es fan pe les festes majors en molts municipis catalans.

Derivats

• agegantar

Traduccions

esser d'estatura desmesurada

• Afrikaans: reus ^(af)
• Albanès: katallaj ^(sq) m.
• Alemany: Riese ^(de) m.
• Anglès: giant ^(en)
• Àrab: عِمْلَاق‎ ^(ar) m.
• Búlgar: велика́н ^(bg) m.
• Castellà: gigante ^(es)
• Danès: kæmpe ^(da) c.
• Eslovac: obor ^(sk) m.
• Esperanto: giganto ^(eo)
• Estonià: hiiglane ^(et)
• Feroès: risi ^(fo) m.
• Francès: géant ^(fr)
• Gallec: xigante ^(gl) m.
• Gal·lès: cawr ^(cy) m.
• Grec: γίγαντας ^(el) m. ‎(ígandas)
• Grec antic: γίγας ^(grc) m. ‎(gígas)
• Hebreu: נָפִיל ^(he) m.
• Hindi: दानव ^(hi) m.

• Hongarès: óriás ^(hu)
• Italià: gigante ^(it) m. f.
• Japonès: 巨人 ^(ja)
• Llatí: gigas ^(la) m.
• Maltès: ġolf ^(mt) m.
• Neerlandès: reus ^(nl) m.
• Noruec: kjempe ^(no)
• Polonès: olbrzym ^(pl) m.
• Portuguès: gigante ^(pt) m.
• Romanès: uriaș ^(ro) m., gigant ^(ro) m.
• Rus: велика́н ^(ru) m. ‎(velikan)
• Serbocroat: див ^(sh), div ^(sh) m.
• Suahili: jitu ^(sw)
• Suec: jätte ^(sv) c.
• Tagal: higante ^(tl)
• Turc: dev ^(tr)
• Txec: obr ^(cs) m.
• Ucraïnès: ве́летень ^(uk) m. ‎(vèleten)
• Xinès: 巨人 ^(zh) ‎(jùrén)

Adjectiu

ge·gant inv. ‎(plural gegants)

1. Que és molt gran, extraordinari, que excedeix a d'altres

   una carbassa gegant, estrella gegant, calamar gegant.

Traduccions

Traduccions: gegant

• Anglès: giant ^(en)
• Castellà: gigante ^(es)

• Italià: gigantesco ^(it), gigante ^(it)
• Maltès: ġgant ^(mt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.