Vés al contingut

oficial

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /u.fi.siˈaɫ/
balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/
Occidental:  /o.fi.siˈaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí officiālis ‎(«servidor»), segle XIV.

oficial m. ‎(plural oficials, femení oficiala)

  1. Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
    Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
  2. Càrrec militar de sergent en amunt.
    «L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.» (Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), 2011)
  3. (bàdminton) oficial de pista

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

oficial inv. ‎(plural oficials)

  1. Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.
    M'ensenya el document oficial que ho certifica?

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·fi·ci·al (4)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /o.fiˈθjal/
Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/

oficial m. ‎(plural oficiales, femení oficiala)

  1. oficial

Adjectiu

[modifica]

oficial inv. ‎(plural oficiales)

  1. oficial

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·fi·cial (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oficial

Gallec

[modifica]
  • Pronúncia: /o.fiˈθjal/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí officiālis.

Adjectiu

[modifica]

oficial inv. ‎(plural oficiais)

  1. oficial

oficial m. ‎(plural oficiais, femení oficiala)

  1. oficial

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·fi·cial (3)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre oficial
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre oficial