oficial

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /u.fi.siˈaɫ/, balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/
Occidental: /o.fi.siˈaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí officiālis ‎(«servidor»), segle XIV.

Nom[modifica]

o·fi·ci·al m. ‎(plural oficials, femení oficiala)

  1. Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.
    Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.
  2. Càrrec militar de sergent en amunt.
    L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.[1]
  3. (bàdminton) oficial de pista

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

o·fi·ci·al inv. ‎(plural oficials)

  1. Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.
    —M'ensenya el document oficial que ho certifica?

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Manel Arcos i Martínez, La senda dels lladres: Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839),2011



Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /o.fiˈθjal/
Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/

Nom[modifica]

o·fi·cial m. ‎(plural oficiales, femení oficiala)

  1. oficial

Adjectiu[modifica]

o·fi·cial inv. ‎(plural oficiales)

  1. oficial