oficial

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /u.fi.siˈaɫ/, balear /o.fi.siˈaɫ/, /u.fi.siˈaɫ/

Occidental: /o.fi.siˈaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí officiālis ‎(«servidor»), segle XIV.

Nom

o·fi·ci·al m. ‎(plural oficials, femení oficiala)

1. Persona que domina un ofici, per sobre de l'aprenent i l'ajudant.

   Hi ha un anunci de l'ajuntament que demana un oficial de la construcció per un contracte temporal.

2. Càrrec militar de sergent en amunt.

   L'1 de gener de 1820, l'oficial de l'exèrcit Rafael del Riego proclamava la Constitució de 1812 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan.

3. (bàdminton) oficial de pista

Sinònims

• [2] agent, gendarme, guàrdia, inspector, policia.

Traduccions

Persona que domina un ofici

• Castellà: oficial ^(es)

• Italià: ufficiale ^(it)

Càrrec militar

• Alemany: Offizier ^(de)
• Anglès: officer ^(en)
• Castellà: oficial ^(es)
• Francès: officier ^(fr)

• Italià: ufficiale ^(it)
• Portuguès: oficial ^(pt)
• Romanès: ofițer ^(ro)
• Rus: офицер ^(ru) ‎(ofitser)

Adjectiu

o·fi·ci·al inv. ‎(plural oficials)

1. Sancionat per l'autoritat competent, formal, legal.

   —M'ensenya el document oficial que ho certifica?

Traduccions

Sancionat, formal, legal

• Anglès: official ^(en)
• Castellà: oficial ^(es)

• Francès: officiel ^(fr)
• Italià: ufficiale ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /o.fiˈθjal/

Americà: alt /o.f(i)ˈsjal/, baix /o.fiˈsjal/

Nom

o·fi·cial m. ‎(plural oficiales, femení oficiala)

1. oficial

Adjectiu

o·fi·cial inv. ‎(plural oficiales)

1. oficial