officer

Anglès

• Pronúncia: /ˈɒfɪsə/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic, derivat del llatí tardà officiarius.

Nom

officer ‎(plural officers)

1. funcionari, oficial, agent
2. policia
3. directiu, encarregat

Verb

officer ‎(3a persona singular present officers, gerundi officering, passat i participi officered)

1. dirigir

   «Many of our journals are officered by Irish gentlemen, and their gallant brigade does the penning among us, as their ancestors used to transact the fighting in Europe; and engage under many a flag, to be good friends when the battle is over.»

   Molts dels nostres diaris estan dirigits per cavallers irlandesos, i la seva galant brigada ens fa les redaccions com els seus avantpassats acostumaven a negociar els combats a Europa; i es comprometien sota moltes banderes, per tornar a ser amics un cop acabada la guerra.