obstín

Potser volíeu: obstin

Català

Verb

obstín

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obstinar-se.

Variants

• obstino, obstine, obstini

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·tín (2)
• Heterograma de 6 lletres (binost)
• Anagrames: bonits, botins