obstín

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: obstin


Català
[modifica]

Verb[modifica]

obstín

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obstinar-se

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: obs·tín (2)
  • Heterograma de 6 lletres (binost)
  • Anagrames: bonits, botins