nubes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈnu.βes\, meridional \ˈnu.βeh\

Americà: alt /ˈnu.b(e)s/, baix \ˈnu.βeh\, austral \ˈnu.βes\

• Rimes: -ubes

Nom

nubes f. pl.

1. forma plural de nube

Gallec

Nom

nubes f. pl.

1. forma plural de nube

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnuː.beːs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sneudh-2 ‎(«boirina»).

Nom

nūbēs f. ‎(genitiu nūbis)

1. núvol

   «Dum Fulmina gignenda funt, cælum turbatur; quippe magnæ illæ nubes ignium subterraneorum vi concitatæ texuntur» (Jérôme Pecoil, Humanae sapientiae propositiones propugnatae, 1662)

   Sempre que caigui un llamp, el cel tremolarà, i des del gran núvol es traçarà una energia lluminosa que farà cap a sota terra.

2. vel, foscor, tenebra

   «nubem objicere alicui rei» (Horaci)

   cobrir amb un vel alguna cosa, amagar alguna cosa

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	nūbēs	nūbēs
Vocatiu	nūbēs	nūbēs
Acusatiu	nūbem	nūbēs
Genitiu	nūbis	nūbium
Datiu	nūbī	nūbibus
Ablatiu	nūbe	nūbibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.978