negociege
Català
[modifica]Verb
[modifica]negociege
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de negociejar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb negociejar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb negociejar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb negociejar.