nar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈna/
Occidental:	nord-occidental /ˈna/
	valencià /ˈnaɾ/, /ˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Afèresi de anar, segle XX.

Verb

nar intr.

1. (col·loquial) Forma alternativa de anar.

   —Com anem? —’Nar-hi ’nant.

Conjugació

Vegeu la conjugació de anar, verb irregular. Usat només en les formes més comunes que tenen el radical -an: ’nem, ’neu, ...

Notes

• Sovint escrit amb un apòstrof per marcar l’elisió: ’nar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: arn, ran ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «N». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 151. ISBN 978-84-946447-1-9.