Vés al contingut

nar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ˈna/
Occidental:  nord-occidental /ˈna/
valencià /ˈnaɾ/, /ˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Afèresi de anar, segle XX.

Verb

[modifica]

nar intr.

  1. (col·loquial) forma alternativa de anar
    —Com anem? —’Nar-hi ’nant.

Conjugació

[modifica]

Vegeu la conjugació de anar, verb irregular. Usat només en les formes més comunes que tenen el radical -an: ’nem, ’neu, ...

Notes

[modifica]
  • Sovint escrit amb un apòstrof per marcar l’elisió: ’nar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: arn, ran (revers)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DCVB, Optimot
  • Masip i Vallès, Robert; Montardit i Asènsio, Ferran; Prenafeta i Agelet, David. «N». A: Lo diccionari lleidatà (Edició ampliada). Juneda: Fonoll, 2017, 151. ISBN 978-84-946447-1-9.