Vés al contingut

nèctar

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈnɛk.tər/, occidental /ˈnɛk.taɾ/
  • Etimologia: Del llatí nectar, del grec antic νέκταρ (néktar, «beguda dels déus»), del protoindoeuropeu *néḱtr̥h₂, de les arrels *neḱ- («morir, desaparèixer») i *terh₂- («sobreposar-se»), segle XIX.

nèctar m. (plural nèctars)

  1. Suc sucrós i dolç produït per algunes flors que tenen nectaris.
  2. (mitologia) En la mitologia grega, beguda dels déus que els feia immortals.
  3. (per extensió) Beguda deliciosa.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]