nèctar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnɛk.tər/, occidental /ˈnɛk.taɾ/
• Etimologia: Del llatí nectar, del grec antic νέκταρ ‎(néktar, «beguda dels déus»), del protoindoeuropeu *néḱtr̥h₂, de les arrels *neḱ- ‎(«morir, desaparèixer») i *terh₂- ‎(«sobreposar-se»), segle XIX.

Nom

nèctar m. ‎(plural nèctars)

1. Suc sucrós i dolç produït per algunes flors que tenen nectaris.
2. (mitologia) En la mitologia grega, beguda dels déus que els feia immortals.
3. (per extensió) Beguda deliciosa.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: nèc·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (acenrt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB