immortal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.murˈtaɫ/, occidental /im.moɾˈtaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí immortālis ‎(«no mortal»).

Adjectiu

im·mor·tal inv. ‎(plural immortals)

1. que no és mortal o que no pot morir.
2. que ha de durar molt temps.

Traduccions

immortal [1] (que no és mortal)

• Anglès: immortal ^(en)
• Castellà: inmortal ^(es)
• Francès: immortel ^(fr)
• Italià: immortale ^(it)

• Llatí: immortalis ^(la)
• Occità: desmortal ^(oc), nonmortal ^(oc)
• Sànscrit: अमर ^(sa)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot