nàufrag

Potser volíeu: naufrag

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnaw.fɾək/^ⓘ, occidental /ˈnaw.fɾak/
• Etimologia: Del llatí naufragus, de nāvis ‎(«nau») i frangō ‎(«trencar»), segle XIX.

Nom

nàufrag m. ‎(plural nàufrags, femení nàufraga)

1. Supervivent d'un naufragi.

Variants

• (arcaismes) náufrech, naufragat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schiffbrüchiger ^(de) m.
• Anglès: castaway ^(en)
• Búlgar: корабокрушенец ^(bg) m. ‎(korabokruxenets)
• Castellà: náufrago ^(es) m.
• Feroès: havreki ^(fo) m.
• Finès: haaksirikkoinen ^(fi)
• Francès: naufragé ^(fr) m.
• Friülà: naufragât ^(fur) m.
• Hongarès: hajótörött ^(hu)
• Italià: naufrago ^(it)
• Neerlandès: schipbreukeling ^(nl) m.
• Polonès: rozbitek ^(pl) m.
• Portuguès: náufrago ^(pt) m.
• Romanès: naufragiat ^(ro) m.
• Rus: потерпе́вший кораблекруше́ние ^(ru) m. ‎(poterpevxi korablekruixénie)
• Txec: trosečník ^(cs) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: nàu·frag (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot