frango

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfraŋ.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰreg- («trencar»).

Verb[modifica]

frangō ‎(1a present?), frangis ‎(2a present), frangere ‎(infinitiu), frēgī ‎(perfet), frāctum ‎(supí)

  1. trencar, jo trenco, fracturar
    Ex.: -Patinam frangere — (traducció:«Trencar un plat»)
    -Laqueo gulam frangere. — (traducció:«Fracturar la tíbia»)
    -Frangere tibiam — (traducció:«Estrènyer la gola fins a trencar-la.»)
  2. esmicolar
    Ex.: Cum fruges in saxi franguntur — (traducció:«Quan el gra sigui esmicolat amb la pedra.»)
  3. trencar, violar, infringir
    Ex.: Foedus frangere — (traducció:«Trencar un tractat.»)
  4. cedir, minvar
    Ex.: Calor se frangit — (traducció:«La calor minva.»)
  5. derrotar
    Ex.: Nationes frangere — (traducció:«Vèncer nacions»)


Derivats[modifica]