mossa

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈmɔ.sə/
Occidental:  nord-occidental /ˈmɔ.sa/
valencià /ˈmɔ.sa/, /ˈmɔ.sɔ/
  • Rimes: -ɔsa
  • Etimologia: Derivat de mos.

Nom[modifica]

mossa f. ‎(plural mosses)

  1. Tros de fusta trencat i separat d'un moble.
    Aquesta taula té una mossa.
  2. (septentrional) trespeus

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

mossa f. ‎(plural mosses)

  1. forma femenina de mosso

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /²ˈmɔsːa/
  • Etimologia: Del suec antic mos / mosi, cognat del danès mos, el noruec (bokmål i nynorsk) mose i l'islandès mosi. El mot escandinau prové del protogermànic *musą, com també el neerlandès mos, l'anglès moss i l'alt alemany Moos. En última instància, del protoindoeuropeu *mews- («mossa»), d'on també el llatí mūscus i el rus мох ‎(mokh), entre d'altres. El verb mossa és denominal.

Nom[modifica]

mossa c.

  1. (botànica) molsa

Declinació[modifica]

Cas Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu mossa mossan mossor mossorna
Genitiu mossas mossans mossors mossornas

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

mossa ‎(present mossar, pretèrit mossade, supí mossat)

  1. (normalment reflexiu mossa sig) cobrir-se de molsa, ésser cobert per la molsa

Vegeu també[modifica]