morbus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔr.bʊs/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *mer- («copejar, amassar»), que va donar també mordeo i marmor.

Nom

morbus n. ‎(genitiu morbī)

1. malalt

   Ex.: in morbo esse (traducció:«estic malalta»)

   Ex.:"iam signa letalia in furoris morbo risum […]" (traducció:«aquests són els indicadors de la mort: riure de la malaltia […]»)

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	morbus	morba
Vocatiu	morbus	morba
Acusatiu	morbus	morba
Genitiu	morbī	morbōrum
Datiu	morbō	morbīs
Ablatiu	morbō	morbīs