moliner

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /mu.ɫiˈne/, balear /mo.ɫiˈne/, /mu.ɫiˈne/

Occidental: nord-occidental /mo.ɫiˈne/, valencià /mo.ɫiˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De molí i el sufix -er, segle XIV.

Nom

mo·li·ner m. ‎(plural moliners, femení molinera)

1. Persona que té com a ofici molinar el gra.

Derivats

• molinar
• molinet
• molineria

Traduccions

Traduccions: moliner

• Alemany: Müller ^(de)
• Anglès: miller ^(en)
• Castellà: molinero ^(es) m.
• Danès: møller ^(da) c.

• Francès: meunier ^(fr) m.
• Suec: mjölnare ^(sv) c.

Vegeu també

• Moliner a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC