mirallegés

Potser volíeu: miralleges

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mi.ɾə.ʎəˈʒes/
Occidental:	nord-occidental /mi.ɾa.ʎeˈʒes/, valencià /mi.ɾa.ʎeˈd͡ʒes/

• Rimes: -es

Verb

mirallegés

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirallejar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirallejar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·lle·gés (4)
• Anagrames: legislarem, legislàrem