mirallegés

Potser volíeu: miralleges

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.ɾə.ʎəˈʒes/
	balear /mi.ɾə.ʎəˈʒes/, /mi.ɾə.jəˈʒes/
Occidental:	nord-occidental /mi.ɾa.ʎeˈʒes/, valencià /mi.ɾa.ʎeˈd͡ʒes/

• Rimes: -es

Verb

mirallegés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirallejar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirallejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·lle·gés (4)
• Anagrames: legislarem, legislàrem