miralleges

Potser volíeu: mirallegés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.ɾəˈʎɛ.ʒəs/
	balear /mi.ɾəˈʎə.ʒəs/, /mi.ɾəˈʎɛ.ʒəs/
Occidental:	nord-occidental /mi.ɾaˈʎe.ʒes/, valencià /mi.ɾaˈʎe.d͡ʒes/

• Rimes: -ɛʒes

Verb

miralleges

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de mirallejar
2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb mirallejar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·lle·ges (4)
• Anagrames: legislarem, legislàrem