minutàrem

Potser volíeu: minutarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mi.nuˈta.ɾəm/, occidental /mi.nuˈta.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

minutàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de minutar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb minutar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·tà·rem (4)
• Anagrames: immutaren, muntaríem