minuo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪ.nʊ.oː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *mey- («petit»).

Verb

minuō ‎(1a present^?), minuis ‎(2a present), minuere ‎(infinitiu), minuī ‎(perfet), minūtum ‎(supí)

1. minvar, jo minvo
2. calmar, apaivagar

   animos minuere

   calmar els ànims

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.711