minorava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.nuˈɾa.βə/
	balear /mi.noˈɾa.və/, /mi.nuˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /mi.noˈɾa.βa/
	valencià /mi.noˈɾa.va/, /mi.noˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

minorava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de minorar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de minorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·no·ra·va (4)
• Anagrames: marinavo, romaniva