mermar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mərˈma/
Occidental:	nord-occidental /merˈma/
	valencià /meɾˈmaɾ/, /meɾˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del castellà mermar, de l'occità mermar, del llatí vulgar *minimāre, de minimus, segle XIX. Documentat esporàdicament en català antic als segles XIII i XIV, d'origen occità, no es torna a usar per préstec del castellà originari del segle XVII.

Verb

mermar trans.

1. (castellanisme) minvar

   «És absurda la plantació d'arbres foranis que sovint són mermats per les plagues o moren en estius massa eixuts o hiverns excepcionalment freds.» (Enric Ballesteros, Massís de Cadiretes: el nostre patrimoni, 1992)

   «Anglaterra ha perdut el monopoli del mercat mundial, el desenvolupament industrial de les colònies ha mermat la seva exportació» (Andreu Nin, Les dictadures dels nostres dies, 1930)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mermar			haver mermat
gerundi	mermant			havent mermat
participi	mermat, mermada, mermats, mermades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mermo	mermes	merma	mermem	mermeu	mermen
	merme						val
	mermi						sept
imperfet	mermava	mermaves	mermava	mermàvem	mermàveu	mermaven
passat simple	mermí	mermares	mermà	mermàrem	mermàreu	mermaren
futur	mermaré	mermaràs	mermarà	mermarem	mermareu	mermaran
condicional	mermaria	mermaries	mermaria	mermaríem	mermaríeu	mermarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mermi	mermis	mermi	mermem	mermeu	mermin
	merme	mermes	merme			mermen	occ
imperfet	mermés	mermessis	mermés	merméssim	merméssiu	mermessin
		mermesses		merméssem	mermésseu	mermessen
		mermasses		mermàssem	mermàsseu	mermassen	val (1)
	mermara	mermares	mermara	mermàrem	mermàreu	mermaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	merma	mermi	mermem	mermeu	mermin
	–		merme			mermen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mermat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mermar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mermat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mermat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mermat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mermat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mermar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mermat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mermat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mermat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mermo, merma, mermem

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·mar (2)
• Anagrama: marrem

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB