mermàreu

Potser volíeu: mermareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈma.ɾəw/, occidental /meɾˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

mermàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de mermar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb mermar.

Variants

• [2] merméssiu, mermésseu, mermàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·mà·reu (3)