merit

Potser volíeu: mèrit

Català

Verb

merit

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·rit (2)
• Anagrames: Miret, ritme, temir, tirem ^(revers), treim, tremi, tremí, triem