merci

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɛr.si/
  • Etimologia: Del francès merci, principi del segle XX. Doblet de mercès.

Interjecció[modifica]

merci

  1. (col·loquial, central) gràcies
    «–Merci. Afers de negocis… –ens digué Veronique amb un to poc convincent.» (Àlan Greus, L'art de Raimon, pàg. 39, 1998, ISBN 9788489663251)

Notes[modifica]

  • D’ús informal en substitució del tradicional i formal mercès. Vegeu les notes a gràcies.
  • Es fa servir en relacions amb familiaritat o bé en situacions de cortesia traient importància a l’agraïment.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Interjecció[modifica]

merci !

  1. gràcies, mercès

Compostos i expressions[modifica]

Descendents[modifica]

Nom[modifica]

merci f. ‎(incomptable)

  1. mercè

Nom[modifica]

merci m. ‎(plural mercis)

  1. gràcies, mercès

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre merci


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɛr.kiː/

Nom[modifica]

mercī

  1. datiu singular de merx