merx

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /mɛrks/
  • Etimologia: Del protoitàlic merk o potser de l'etrusc.

Nom[modifica]

merx f. ‎(genitiu mercis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu merx mercēs
Vocatiu merx mercēs
Acusatiu mercem mercēs
Genitiu mercis mercium
Datiu mercī mercibus
Ablatiu merce mercibus
  1. mercaderia
    Ex.: Invendibili merce oportet ultro emptorem adducere: Proba merx facile emptorem reperit. [1]
  2. béns, coses
    Ex.: O mercis malae! [2]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Plaute, "El cartaginès (Poenulus)" 1, 2, 128
  2. Plaute, Truculentus 2, 4, 58