mentider

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mən.tiˈðe/
Occidental:	nord-occidental /men.tiˈðe/, valencià /men.tiˈðeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De mentida i el sufix -er, segle XIV.

Adjectiu

mentider m. ‎(femení mentidera, plural masculí mentiders, plural femení mentideres)

1. Que sovint diu mentides.
2. mentidor

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lying ^(en)
• Castellà: mentiroso ^(es)
• Francès: menteur ^(fr)
• Llengua de signes catalana: MENTIR ^(csc)

Nom

mentider m. ‎(plural mentiders, femení mentidera)

1. Qui sovint diu mentides.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: liar ^(en)
• Castellà: mentiroso ^(es) m.
• Francès: menteur ^(fr) m.
• Llengua de signes catalana: MENTIR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ti·der (3)
• Anagrames: determín, tendirem, tendírem, tendríem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC