mendicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mən.diˈka/
Occidental:	nord-occidental /men.diˈka/
	valencià /men.diˈkaɾ/, /men.diˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mendicà
• Etimologia: Del llatí mendicare, segle XIV.

Verb

mendicar intr., trans.

1. Demanar caritat.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mendicar			haver mendicat
gerundi	mendicant			havent mendicat
participi	mendicat, mendicada, mendicats, mendicades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mendico	mendiques	mendica	mendiquem	mendiqueu	mendiquen
	mendique						val
	mendiqui						sept
	mendic			mendicam	mendicau		bal
imperfet	mendicava	mendicaves	mendicava	mendicàvem	mendicàveu	mendicaven
passat simple	mendiquí	mendicares	mendicà	mendicàrem	mendicàreu	mendicaren
futur	mendicaré	mendicaràs	mendicarà	mendicarem	mendicareu	mendicaran
condicional	mendicaria	mendicaries	mendicaria	mendicaríem	mendicaríeu	mendicarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mendiqui	mendiquis	mendiqui	mendiquem	mendiqueu	mendiquin
	mendique	mendiques	mendique			mendiquen	occ, bal
imperfet	mendiqués	mendiquessis	mendiqués	mendiquéssim	mendiquéssiu	mendiquessin
		mendiquesses		mendiquéssem	mendiquésseu	mendiquessen
	mendicàs	mendicassis	mendicàs	mendicàssim	mendicàssiu	mendicassin	bal
		mendicasses		mendicàssem	mendicàsseu	mendicassen	val, bal (1)
	mendicara	mendicares	mendicara	mendicàrem	mendicàreu	mendicaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	mendica	mendiqui	mendiquem	mendiqueu	mendiquin
	–				mendicau		bal
	–		mendique			mendiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mendicat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mendicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mendicat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mendicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mendicat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mendicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mendicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mendicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mendicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mendicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mendico, mendica, mendiquem

Sinònims

• almoinar, captar, demanar, pidolar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: beg ^(en)
• Castellà: mendigar ^(es)
• Francès: mendier ^(fr)
• Italià: questuare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: men·di·car (3)
• Heterograma de 8 lletres (acdeimnr)
• Anagrames: candirem, candírem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: mendicar