matricula

Potser volíeu: matriculà, matriculá, matrícula

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.tɾiˈku.ɫə/, occidental /ma.tɾiˈku.ɫa/
• Rimes: -ula

Verb

matricula

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de matricular.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb matricular.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·tri·cu·la (4)
• Anagrama: articulam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ma.tɾiˈku.la/

Americà: alt /ma.t͡s(i)ˈku.la/, baix /ma.tɾiˈku.la/

• Rimes: -ula

Verb

matricula

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb matricular
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb matricular

Variants

• [2]: (voseo) matriculá

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·tri·cu·la (4)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /maːˈtriː.kʊ.la/
• Etimologia: De mātrīx i el sufix -ulus.

Nom

mātrīcula f. ‎(genitiu mātrīculae)

1. registre, llista

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mātrīcula	mātrīculae
Vocatiu	mātrīcula	mātrīculae
Acusatiu	mātrīculam	mātrīculās
Genitiu	mātrīculae	mātrīculārum
Datiu	mātrīculae	mātrīculīs
Ablatiu	mātrīculā	mātrīculīs