matalaf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.təˈɫaf/, occidental /ma.taˈɫaf/
• Rimes: -af
• Etimologia: De l'àrab مَطْرَح ‎(maṭraḥ, ‘coixí gran per asseure’s a terra’).

Nom

matalaf m. ‎(plural matalafs o matalafos)

1. (menorquí, alguerès) matalàs

Derivats

• matalafer

Compostos i expressions

• fer i desfer, faena de matalafer

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ta·laf (3)
• Anagrama: aflamat

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Català antic

• Etimologia: De l'àrab مطرح ‎(maṭraḥ, ‘coixí per seure a terra’), derivat de طرح ‎(ṭáraḥa, ‘estendre, ajeure's’)

Nom

matalaf m. ‎(plural matalafs o matalafos)

1. coixí

   «E llevas de son llit ab huna cota vestit, e agenollas sobre hun matalaf que hom li hac apparellat» (Crònica de Bernat Desclot)

2. matalàs

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL