mascarada

Català

• Etimologia: De màscara i el sufix -ada.

Nom

mas·ca·ra·da f. ‎(plural mascarades)

1. Taca de mascara.
2. Conjunt de màscares en un ball o sarau.
3. No poder veure algú en mascarada: tenir-lo molt avorrit.

Traduccions

Taca

• Castellà: tiznón ^(es)

Sarau

• Castellà: mascarada ^(es)

• Llatí: personatorum ^(la) ludicrum

No poder veure algú en mascarada

• Castellà: No poder ver a uno ni pintado, o ni en pintura

• Llatí: odio aliquem prosequi

Verb

mas·ca·ra·da

1. participi femení singular del verb mascarar

   [Haver/ser...] mascarada.

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot