marel

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit मारयति ‎(mārayati, «provocar la mort»).

Verb

marel

1. sinònim de ćhorel ‎(«colpejar»)
2. martellejar, amartellar, forjar
3. sinònim de ćalavel ‎(«batre»)
4. matar, assassinar

Sinònims

• (matar, assassinar) meravel, mudarel, muravel, naśavel, ćhinel, mudarkerel, xal

Derivats

• mardipen ‎(«pallissa»)
• mardo ‎(«colpejat»)
• marduni ‎(«ferreria»)

Descendents

• Caló català: marar ‎(mərá)
• Caló espanyol: marar ‎(marár)
• Romanès: mardi, mardei

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.