marar

Caló català

• Pronúncia: /məˈɾa/
• Etimologia: [1] Del romaní marel ‎(«colpejar, matar»).
• Etimologia: [2] Del romaní merel ‎(«morir») per homofonia àtona de l’arrel.

Verb

marar ‎(mərá)

1. (transitiu) pegar, matar

Sinònims

• (pegar) currar

Verb

marar ‎(mərá) ‎(participi marat)

1. (intransitiu) morir

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33