martellejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mər.tə.ʎəˈʒa/
	balear /məɾ.tə.ʎəˈd͡ʒa/, /mər.tə.ʎəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /mar.te.ʎeˈʒa/
	valencià /maɾ.te.ʎeˈd͡ʒaɾ/, /maɾ.te.ʎeˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: martellejà
• Etimologia: De martell i el sufix -ejar, segle XX.

Verb

martellejar trans.

1. Donar cops amb el martell.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	martellejar			haver martellejat
gerundi	martellejant			havent martellejat
participi	martellejat, martellejada, martellejats, martellejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	martellejo	martelleges	martelleja	martellegem	martellegeu	martellegen
	martellege						val
	martellegi						sept
	martelleig			martellejam	martellejau		bal
imperfet	martellejava	martellejaves	martellejava	martellejàvem	martellejàveu	martellejaven
passat simple	martellegí	martellejares	martellejà	martellejàrem	martellejàreu	martellejaren
futur	martellejaré	martellejaràs	martellejarà	martellejarem	martellejareu	martellejaran
condicional	martellejaria	martellejaries	martellejaria	martellejaríem	martellejaríeu	martellejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	martellegi	martellegis	martellegi	martellegem	martellegeu	martellegin
	martellege	martelleges	martellege			martellegen	occ, bal
imperfet	martellegés	martellegessis	martellegés	martellegéssim	martellegéssiu	martellegessin
		martellegesses		martellegéssem	martellegésseu	martellegessen
	martellejàs	martellejassis	martellejàs	martellejàssim	martellejàssiu	martellejassin	bal
		martellejasses		martellejàssem	martellejàsseu	martellejassen	val, bal (1)
	martellejara	martellejares	martellejara	martellejàrem	martellejàreu	martellejaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	martelleja	martellegi	martellegem	martellegeu	martellegin
	–				martellejau		bal
	–		martellege			martellegen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... martellejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... martellejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... martellejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... martellejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... martellejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... martellejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... martellejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... martellejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... martellejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... martellejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: martellejo, martelleja, martellegem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hammer ^(en)
• Castellà: martillar ^(es)
• Francès: marteler ^(fr)
• Romaní: marel ^(rom)

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·te·lle·jar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.