mant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈman/
	balear /ˈmant/, /ˈman/
Occidental:	nord-occidental /ˈman/
	valencià /ˈmant/, /ˈman/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del francès o provençal mant, amb el mateix significat, probablement resultat de l'encreuament dels termes llatins tantum ‎(«tants») i magnum ‎(«gran»).

Adjectiu

mant m. ‎(femení manta, plural masculí mants, plural femení mantes)

1. (sovint en singular amb sentit de plural) En gran quantitat.

   «Manta amplària té Castella! / Sota els corbs no ho sembla pas.» (El deixondir-se a Castella, Joan-Salvat Papasseit)

Sinònims

• nombrós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: many ^(en)
• Castellà: cuantioso ^(es)
• Francès: nombreux ^(fr)
• Italià: sostanziale ^(it)
• Occità: mant ^(oc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot