Vés al contingut

many

De Viccionari

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí magnum ‎(‘gran’). Doblet del cultisme tardà magne. En retrocés ja en llatí vulgar, aviat va caure en desús, però es va mantenir en compostos i en topònims.[1]

Adjectiu

[modifica]

many m. ‎(femení manya)

  1. gran, magne

Derivats

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Altres topònims o cognoms similars poden ser d’origen germànic a partir de *-mann ‎(‘home, persona’).
  • El substantiu manya té un altre origen.

Vegeu també

[modifica]
  1. ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. V, 368b13-20». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. V: LL-NY, p. 368. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985.

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): /ˈmɛnɪ/ àudio (EUA) ⓘ

Adjectiu

[modifica]

many ‎(comparatiu more, superlatiu most)

  1. molts

Notes

[modifica]

Només s'utilitza amb substantius en plural. L'equivalent singular és much.

Sinònims

[modifica]