manguis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaŋ.ɡis/

Verb

manguis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb mangar.

Variants

• mangues

Miscel·lània

• Síl·labes: man·guis (2)
• Heterograma de 7 lletres (agimnsu)

Caló català

• Pronúncia: /ˈmaŋ.ɡis/
• Etimologia: Variant de mangui.

Pronom

manguis ‎(mángi)

1. jo

   «Xaví, manguis et camelo. Xaví, manguis et duquelo.» (Peret, «Xaví», 1973)

   Nena, jo t’estimo. Nena, jo t’adoro.

2. meu, meus

   «Tuquis batos, manguis batos, gallibelen de nosotri.» (Peret, «Xaví», 1973)

   Els teus pares, els meus pares, parlen de nosaltres.

Sinònims

• man, mangui, manses

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33