malencamines
Potser volíeu: malencaminés
Català[modifica]
Verb[modifica]
mal·en·ca·mi·nes
- segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de malencaminar
- (occidental) segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de malencaminar
- [Que tu] malencaminis o malencamines; [tu] no malencaminis o malencamines.